COLLELL TRIO

Som un clarinet, una guitarra, un contrabaix i percussió. Tot sovint ens escriuen el nom malament: generalment ens escatimen alguna ela. És que s'està perdent l'ofici. Amb això dels mòbils i dels copy-pastes la gent cada vegada escriu menys... i pitjor. Però bé, encara que ens escriguin el nom malament això no ens impedeix buscar fer passar una bona estona (nosaltres la passem), i de fet també fer reflexionar una mica, però ens allunyem de la voluntat d’alliçonar o mirar-nos el melic. Que corre cada plasta que fa por. Ep! No val a badar!


CURRÍCULUM

Collell Trio el vam fundar l’Oriol, en Carles i en Lluís. Tots ratllem la trentena (dissortadament cada vegada de més amunt). Com a Trio, naixem el desembre del 2004, arrel d’una festa de cap d’any. Tots abans havíem tocat amb altre gent i fet altres coses... Però ens proposen de realitzar un petit concert amb cançons que girin entorn de les festes nadalenques. Escrivim i interpretem “Festes d’alegria” (una visió sàdico-còmica de la cuina tradicional catalana) , “La bossa du raïm” (al voltant d’intentar engolir els grans de raïm), i “Merry Christmas, vecino” (on expliquem a un paquistanès dels esdeveniments que li esperen pel seu primer nadal a la ciutat - basada en fets reals). L’acollida és tant bona que decidim continuar tocant i composant. Sempre mirem de trobar una vessant irònica i còmica, però sense caure en l’absurd o el groller i mantenint-nos dins el costumisme i la quotidianitat. Però ojo! no és buscat, eh? És que ens surt així. No en sabem més, tu. 

Al juny del 2005 (al cap de mig any), ens presentem al IX Concurs de Cantautors d’Horta-Guinardó i resultem guanyadors del Primer Premi. Visca!! S'ha fet justícia!! Sort que només s'havien de tocar 3 cançons. Era la primera vegada que actuavem com a Collell Trio en públic. D’ençà participem a la trobada de cantautors de Bescaran, a la Festa de la Música, actuem al Mercat de Música Viva de Vic, a les festes de la Mercè de Barcelona, entrem dins la programació del festival Barnasants del 2006, actuem a la sala ZAC, i a una desena d‘indrets més arreu de Catalunya. Què bé, què bé! Això rutlla!

Al març del 2009 presentem el segon disc, “Títol Esgotat” al teatre Riereta de Barcelona, exhaurint les entrades. Incorporem per primera vegada percussionista, en Pablo. Al juliol del 2009 en Lluís deixa la banda. Tranquils, que encara ens truquem... records a la família!

A finals de 2009 fitxem al Martí Guasteví al clarinet. Quin paio. Aquests que en saben són la hòstia, tu. 

Actualment estem preparant nou disc, esperem tenir-lo cap a la tardor.

* Nota important: No hem rebut cap subvenció, no estem lligats a cap companyia, som totalment independents, autofinançats i autogestionats. I que duri...